Eurodance
L'eurodance és un estil de música electrònica aparescut a Itàlia molt a principis dels anys 80 sota el nom d' italo-dance i més conegut posteriorment com a música spaghetti que fou ràpidament importat a tot Europa; d'aqui el seu nom actual. L'italo-dance original nasqué fruit de la forta influència americanitzant a la península itàlica amb émfasi a la música disco que tant d'éxit tingué a finals dels anys 70. Això unit a una certa influència de les corrents dins de la new wave britànica que surgiren pel mateix període tals com el techno i la corrent anomonada nou-romàntics i la tradició melòdica de la cançó popular italiana. Del conjunt de totes aquestes fonts va sorgir, doncs, un estil musical caracteritzat per utilitzar instrumentació gairebé exclusivament electrònica (teclats, caixes de ritme, samplers, etc.), una veu vocalista portant el pés melòdic de la cançó i un tempo i ritme perfectament definits i homogenis en tot l'estil: compassos 4x4 a un ritme d'entre 100 i 120 BPM. D'aquest periode inicial sorgiren nombroses produccions signades per artistes amb pseunònims de clares sonoritats anglo-saxones: Ryan Paris, P. Lion, Ken Lazlo, Den Harrow, Silver Pozzoli, Miko Misson i un llarg etcètera.
L'eurodance és un estil de música electrònica aparescut a Itàlia molt a principis dels anys 80 sota el nom d' italo-dance i més conegut posteriorment com a música spaghetti que fou ràpidament importat a tot Europa; d'aqui el seu nom actual. L'italo-dance original nasqué fruit de la forta influència americanitzant a la península itàlica amb émfasi a la música disco que tant d'éxit tingué a finals dels anys 70. Això unit a una certa influència de les corrents dins de la new wave britànica que surgiren pel mateix període tals com el techno i la corrent anomonada nou-romàntics i la tradició melòdica de la cançó popular italiana. Del conjunt de totes aquestes fonts va sorgir, doncs, un estil musical caracteritzat per utilitzar instrumentació gairebé exclusivament electrònica (teclats, caixes de ritme, samplers, etc.), una veu vocalista portant el pés melòdic de la cançó i un tempo i ritme perfectament definits i homogenis en tot l'estil: compassos 4x4 a un ritme d'entre 100 i 120 BPM. D'aquest periode inicial sorgiren nombroses produccions signades per artistes amb pseunònims de clares sonoritats anglo-saxones: Ryan Paris, P. Lion, Ken Lazlo, Den Harrow, Silver Pozzoli, Miko Misson i un llarg etcètera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada