succesos dels 80

SUCCESOS ANYS 80

- TIANAMEN JUNY 1989 La rebel·lió estudiantil, que es va portar a terme de forma pacífica, va ser reprimida brutalment per l'Exèrcit, amb un saldo de centenars, i potser milers de morts. Aquest va ser el desenllaç del primer, i fins a ara últim, intent de democratització del sistema polític de la República Popular Xinesa.

- Els dos dictadors de Romania van ser afusellats el dia de Nadal de 1989, després d'un judici que va ser gravat en vídeo i distribuït a les televisions del món.
- Al juny de 1982, Israel va envair El Líban per a expulsar a la OLP, que tenia la seva caserna general allí. I al setembre va augmentar al màxim la cota de la barbàrie: milícies libaneses cristianes i les tropes del general Ariel Sharon van irrompre en els camps de refugiats de Sabra i Shatila (imatge) i van assassinar a més de 2.000 palestins.
- Al maig de 1981, Ali Agca dispara contra Juan Pablo II en la Plaça de San Pedro.

- El 15 d’ octubre de 1978, despres d’ un nou conclave, el Cardenal polonès Karol Wojtyla és triat com el successor de San Pedro, trencant amb la tradició de més de 400 anys de triar Papes d'origen italià. El 22 d'Octubre de 1978 va ser investit com Summe Pontífex assumint el nom de Juan Pablo II.

- Al juliol del 81 es va celebrar la boda de Diana Spencer amb un noi de molt bona familia, un tal Carlos Windsor.
- El socialisme, per el canvi, arriba al poder a finals del 82.
- Asesinat de John Lennon la madrugada del 8 al 9 de desembre de 1981.
- La guerra de las Malvinas

Eumogràfic

EUMOGRÀFIC
En el context descrit dels primers anys 80, va néixer a Vic Eumogràfic, un estudi de disseny, petit però extraordinàriament despert, de la mà d'Anton Granero, Jordi i Albert Cano. Corria l'any 1984 i havia nascut com a taller gràfic de serveis d'Eumo Editorial i íntimament vinculat als Estudis Universitaris de Vic. Eumogràfic es va distingir ben aviat per la seva austeritat i potència comunicativa. A l'època que es va fundar, als anys 80, el disseny s'havia impregnat molt dels corrents neopictòrics d'aquesta dècada i el disseny volia impregnar-se d'una certa artisticitat, consistent a deixar caure alguna pinzellada de color, un tret de cal•ligrafia, un deix del fet a mà o alguna cosa que recordés l'empremta genial de l'artista. Res de tot això semblava convèncer els d'Eumogràfic, que molt aviat es van distingir per posar èmfasi en els valors de comunicació del disseny, en una tipografia clara i neta, en la contenció d'elements i la solidesa del menys és més. Han practicat un minimalisme d'arrel constructivista de gran efectivitat, des d'una economia de mitjans que valora els continguts.

l'eurodance

Eurodance
L'eurodance és un estil de música electrònica aparescut a Itàlia molt a principis dels anys 80 sota el nom d' italo-dance i més conegut posteriorment com a música spaghetti que fou ràpidament importat a tot Europa; d'aqui el seu nom actual. L'italo-dance original nasqué fruit de la forta influència americanitzant a la península itàlica amb émfasi a la música disco que tant d'éxit tingué a finals dels anys 70. Això unit a una certa influència de les corrents dins de la new wave britànica que surgiren pel mateix període tals com el techno i la corrent anomonada nou-romàntics i la tradició melòdica de la cançó popular italiana. Del conjunt de totes aquestes fonts va sorgir, doncs, un estil musical caracteritzat per utilitzar instrumentació gairebé exclusivament electrònica (teclats, caixes de ritme, samplers, etc.), una veu vocalista portant el pés melòdic de la cançó i un tempo i ritme perfectament definits i homogenis en tot l'estil: compassos 4x4 a un ritme d'entre 100 i 120 BPM. D'aquest periode inicial sorgiren nombroses produccions signades per artistes amb pseunònims de clares sonoritats anglo-saxones: Ryan Paris, P. Lion, Ken Lazlo, Den Harrow, Silver Pozzoli, Miko Misson i un llarg etcètera.

La moda dels anys 80

A principis dels 80 el "Punk" va irrompre en els carrers de Gran Bretanya.Van trencar amb una moda "políticament correcta" i van treure a relluir articles i pentinats amb un marcat significat violentista .Més endavant, els colors forts, els estampats i les muscleres gegants van posar de moda els "excessos". Tot era recarregat; els pentinats enlacados i la superposició de peces envoltades per un gruixut cinturó.